Las tèrras de lenga occitana an vist coexistir en lhi sècles mai d’una fe. Lo catarisme, arribat en Europa ental 1100, venia da l’Asia Minor: la contrapausicion entre ben e mal, esprit e materia, emè l’adfirmacion d’un ideal de puressa, coma disia lo nom grec catharos, pur, n’en caracterizava la doctrina. L’eresia era dicha albigesa dal centre d’irradiacion Albi: lhi aderents, que avion car de chamar-se bons òmes, fasion una vita de rigorosa pauvretat, en contrast emè l’espatús e la corrupcion que renhava en la gleisa catòlica. La fe catara rapresentava un pericle per l’ortodossia, pr’aquò despuèi lo 1180 es organizaa una crosada per cancelar l’eresia, entant que lo rei di Francs creava l’Inquisiccion, per torturar e brusar sal fuec lhi infedels, butant sot assetge lhi chastels ente lhi catars avion trobat refutge, coma la fortessa de Montsegur, destrucha ental 1244. Qualqu’un se salva escapant vers la Soissa, e es atestat lor passatge en Piemont, a Rocavion e Montfòrt d’Alba.