En las valadas occitanas las ocasions de festa sono sempre estaas liaas ai rites arcaïcs del renaisser: esquasi chasque vilatge fasia lo Carnaval, qu’avia pas mec la valor cristiana d’encuèi, mas era liat a la celebracion d’la prima. Entre lhi pus espectaculars lhi avia aquel del Vilar d’Acelh en Val Maira, que preveïa un cortèu ente lo Carnaval, rei de la festa, era escortat da dui Arlequins en costum blanc decorat da bindèls e cocardas coloraas, flors, espigas e autres simbols de fertilitat. Lhi dui lo defendion da sa nemisa, la Quaresma, tenent una espaa e fasent una dança pòrta-bonaur. Lo Carnaval venia acusat e processat per aver mal endreiçat lhi joves, donat fastidi a las fremas e gastat la calma: condamnat a mòrt, era fucilat, destinat a renaisser après un an. Sempre a Carnaval surtion lhi Manhins, qu’emè lo morre machat de nier s’amusavon a far despets a la gent dal país. Un di gaires Carnavals arribats al jorn d’encuèi se fai a Champlatz du Còl dapè Sestrièras: coma aquel d’Acelh, a entre lhi protagonistas las Barbòiras, masquerons realizats emè plumas, pelissas e bòsc.