Pichòta istòria occitana

Pichòta istòria occitana

La patria de la lenga occitana, un bòt popolaa da Ligurs, Celtes e Ibers, e puèi conquistaa e colonizaa da Grecs e Romans, a jamai format un estat unitari. Despuèi la fin de l’Emperi Roman d’Occident e fins al XII sècle aquesti territòris an fach part de l’Angletèrra – Ducat de Guiana -, del Sacre Roman Emperi Germanic – Comtat de Provença- , o del Renh d’Aragona – Comtat de Tolosa. Aquestas regions eren caracterizaas da la permanença del drech roman e da la presença de lhi allòdi, tèrras ente era pas aplicaa la proprietat feudala ni lo rapòrt vassal-senhor. Mas ental 1213, après las crosadas contra lhi Càtars, lo Lengadòc passa sot la corona francèsa, e entre la meitat del XIII e lo principi del XVII sècle tuchi lhi autres territòris de lenga occitana subisson lo mesme destin.

En las valadas, lo Marquesat de Saluces a governat sus la val d’Estura (fin del XII sècle), e sus las valadas Grana, Maira, Varacha e Pò entre 1135 e 1601: lhi Marqués aimaven e sustenien l’art, fasent realizar edificis sacres mas decò vias e còls per promòure lhi eschambis econòmics embè la Liguria e la França. Bèla si fasia part del Marquesat, la Val Maira per mai que tres sècles s’organiza en una Confederaccion autònoma de 12 comunas. La val Vermenanha, coma l’auta val Tanar e Briga, entre 1200 e 1580 fai part del Comtat de Tenda, e las vals d’Estura e Ges reston sot lo domini de lhi Anjau fins al 1372, quora passen ai Savòia, destin comun a totas las valadas occitanicas despuèi lo XVII sècle.

Un cas a part es estaa la Republica de lhi Escartons, que nais ental 1343 en reaccion a l’opression del chastelan de Briançon, per defendre lhi enterés comuns e divider lhi devers. Lo Grand Escarton du Briançonnais (dal verbe escartonner, compartir las taxas entre cantons) era format da 51 comunas reunias en lhi cinq Escartons de Briançon, Cairàs, Ols, Pratjalat, Chastèldelfin. La federaccion avia autonomia administrativa, tributaria e militara, perqué devia defendre embè siei òmes lhi confins e lhi luècs estrategics o fortificats: lhi avia decò libra circulacion de merchancias e personas. Ental 1713, embè lo Tractat d’Utrecht, la França laissa a la corona sabauda Chastèldelfin, Ols e Pratjalat; Briançon e lo Cairàs resten endependents fins al 1789, quora embè la Revoluccion Francèsa lor experiènça d’auto-govèrn finìs.