Calvinistas o Ugonóts
En alemand Eidgenossen, Ugonòts, vòl dir conjurats: es aqueste lo nom donat ai protestants calvinistas francés, qu’ental XVI sècle constituisson una gleisa nacionala qu’ental 1562 obten libertat de culte. Lor credo, teorizat ental 1536 dal ginevrin Jean Cauvin, italianizat en Calvino, es fondat sus l’idea de la dobla predestinacion: Diu a jà destinat d’òmes a la salvessa e d’autres a la damnacion, e la gracia es destinaa a gaires. Solets sacraments son batesme e comunion, ente es negaa la presença reala de Jesù; son condamnats lo culte di sants, la preguiera per lhi mòrts e la gerarquia episcopala de la Gleisa de Roma.
Lhi Camisards
Entre 1535 e 1628 lhi calvinistas combaton per restaurar las libertats feudalas contra l’absolutisme del rei e en l’enterés de la borguesia, devenent un pericle per la Corona de França e la Gleisa de Roma, que ental 1562 s’unisson començant un lòng period de feròças batalhas e massacres. Mec ental 1598, gracias a l’edicte de Nantas, lhi Ugonòts retròbon la libertat de culte, mai revocaa da Loís XIV ental 1685. Lhi Camisards, lhi Ugonòts del Lengadòc da la blancha chamisa, respondon durament a la violença de l’exercit del rei, mas las persecuccions finissarèn mec ental 1787 emè l’édit de tolérance firmat da Loís XVI. En territòri italian, lo calvinisme se defond sustot en las comunitats de la Chastelada, coma testimonion lhi rests del temple calvinista a La Chanal en Val Varacha, mas encuei d’aquesta religion, estirpaa dai monges Capucins mandats dai Savòia, lhi a pus traças.