Crotz occitana

Solitament dicha “crotz di Contes de Tolosa o càtara”, la crotz occitana ambè lo ros sang e lo jaun òr arsòna duras batalhas e vielhs tresòrs. Arribaa fins al jorn d’encuèi a travèrs un passat trubulat, es charjaa de símbols e s’empausa coma lo distintiu del país d’òc. L’orígina, coma sa datacion, es en discussion: dins lo 990 Guilhèm Talhafèrre, comte de Tolosa, maria Emma, filha e artièra de Robaud, comte de Provença, que lhi pòrta en fardèl quarque comtat. Dins las tèrras provençalas occupaas dal comte siei vassals aurion pilhat per premiers la crotz coma símbol da gravar sus las armas. La tradiccion locala vòl per contra que la crotz sie estaa portaa dal comte Raimond IV de Sant Gilles al retorn de sa premiera crosada en Tèrra Santa dins lo 1099, bèla si un acte datat 1088 n’en documentaria l’empleg encara drant de l’expediccion. La mai anciana crotz occitana arribaa fins al jorn d’encuèi es totun aquela plaçaa sus la clau de vòuta de la premiera navada de la Catedrala de Sant Esteve a Tolosa, dataa 1211. Dins la bandièra des valadas d’Itàlia, dapet de la crotz catara, lhi a una pichòta estèla a sèt ponchas. Per Fontan, que dins lhi ans ’70 a prepausat de la butar, son de fach sèt las regions de l’Occitània: Gasconha, Guiana, Lengadòc, Lemosin, Alvernha, Delfinat e Provença, mas seria decò un omatge ai sèt Felibres de Provença.

Murales d'artista