Musica occitana
Ental XIX e XX sècle la musica occitana viu una manca d’inspiraccion, e sovent se limita a la reproduccion d’antics tòcs tradiccionals. Mec a la fin del XX sècle, quora renais la consciéncia de l’identitat occitana, comença una nòva estagion de popolaritat, succés e sobretot creativitat. Encuei la musica occitana rapresenta un filon coneissut a apreciat bela en de fòra del territòri occitan, abo famós musicistas e un baron de balarins e concerts.
Apontaments de musica e bal occitan en òrdre cronològic https://digilander.libero.it/occt/cronologico.html
Las danças en las valadas
Correnta
Entre las danças pus tipicas des valadas lhi a la correnta (dal verbe occitan correr, escorrer) caracterizaa da las sequenças meira, balar e virar. Arribaria da las danças renaissimentalas e es presenta abo de pas diferents en totas las valadas: la pus famosa es la correnta d’la Val Vermenanha. Ben coneissua es decò aquela d’la Val Varacha, e la varianta correnta de Costilhòlas. Decò la Val Cluson a una sia correnta, deventaa famosa a travèrs la chançon La vacha malha; darrierament es decò estaa retrobaa una correnta d’la val Pò. Es originala la correnta d’la Ròcha en Val Maira, caracterizaa dal battre las mans e da pas de polka laterala.
Balet
Lo balet es una dança que se pòl balar soleta o a la fin d’autres bals: tipica des Vals Vermenanha e Varacha, presenta de pas un pauc diferents.
Giga
La giga, presenta en tota Europa despuei lo XVI sècle, es originaria d’la Val Varacha, d’ente arribon lad danças pus vielhas e caracteristicas; aquì es conoissura en la varianta giga vitona, del montanhard.
Contradança
La contradança, tipica d’la Val Varacha arribaria da las country dances anglesas, que se fasions a palais ental XVI sècle; lo nome poleria decò arribar dal pas di balarins, que tornen enreire balant en sens contrari.
Tressa
La tressa, tipica des vals Varacha e Pò, es una dança ente las coblas balant s’entresson entre lor; es encharmanta quora creis la velocitat.
Cadrilha
La cadrilha, dançaa da quatre coblas, es originaria d’la Val Varacha e remontaria al temp d’Napoleon.
Guiona
La guiona, tipica d’la Val Varacha, es una dança ben rara, e las melodias an de paraulas ben simplas, per poler-la balar a la chantarela (chantant).
Granda giga
La granda giga es tipica d’la Chastelada: aquì lo nom giga indica pas mec la simpla dança, mas un ensemp de quatre danças liaas entre lor. Es formaa da: Giga, Borrea, Tor (dicha Pontarela a Blins) e Balet, e es balaa da un numre par de coblas perqué chasque dança es balaa da quatre personas per bòt.
Vielha
La vielha, dicha decò borrea vielha, era conoissua mec a Sant Peire. Es una dança ben rafinaa, ente lhi balarins se truchon pas: se donen la man mec en la figura "cul", ben originala.
Instruments musicals occitans
La viola
La musica occitana nais emè lhi trobadors, sabents compositors de mots e son, paraulas e musica, que venion sonaas da jogladors o joglars emè diferents instruments. Naissua ental nòrd Europa ental XI sècle, la viella o viola fasia vibrar sa còrda pas peçuant-la, mas froçant-la emè una roa, e es decò lo premier instrument a aplicar lo principi de la tastiera. En origina era dicha organistrum e era sonaa da dui musicistas, deputats a virar la roa e esnhacar lhi tastes; après un executor solet polia far las doas operacions. Après l’etat d’òr de trobadors e Arcades, passa a artistas itinerants e mendicants bòrnhs, d’ente pren lo sobriquet “viola da òrb”.
Chabretas, pinfres e tambors
Dicha piva o chabrèta, vist que per la realizar servia una pel de chabra, era antic e econòmic instrument de pastres en tota Europa. Sonats dai pastres eron decò lhi pinfres, realizats en bòsc de salitz: dichs decò fifres, polion èsser a bec, traversiers o galobets. Aquesti darriers avion mec tres pertús per èsser sonats emè una soleta man, entant que l’autra tenia lo batent del tamborin, aut tambur provençal, que se portava pendut al braç. En Gasconha era mai espandit lo tambur dich timpanon o ton ton, da la caissa lonja e plata emè sieis o uech còrdas.
Violons e arebeba
Lo violon despuèi la seconda meitat del XVI sècle pren lo pòst d’arcs dal nom evocatiu: la viola d’amor o marina e aquelas da jamba e da fauda. Emplegat per acompanhar las danças de cort, ental XIX sècle deven important decò en las valadas gracias a de sonaires del pòst, coma lo famós Jusep da Ros de Sant Pèire: lo violon era sonat ren al còl coma encuei, mas s’l’estòmi. Era presenta en las valadas decò l’arebeba, que sonava a travèrs la vibracion de sa pichòta lenga de metal, amplificaa da la gola.
Semiton o armòni?
Ental 1829 a Viena, ajontant a l’armònica un soflet e de botons, ven creat l’armòni. L’antenat es lo semiton, armòni semidiatònic, encuei abandonat per l’organet, armòni diatònic. Arribat en las valadas a la fin de l’Uech Cents obten un grand succés popular, prenent lo pòst del violon per acompanhar lhi bals. Ental Nòu Cents rescontra la concorrença de la fisa cromatica. Entre lhi sonaires legendaris des valadas Juspin Seset e Joan Bernardi de la Val Varacha, Joan‘d Servelh de la Val Germanasca e Nòto Sonador de la Val Vermenanha, decò constructor.