Maraman, averbi occitan que vòl dir tot d’en crep: e abo l’esprit d’aquò qu’es nòu e sorprendent lhi musèus e lhi ponchs expositius des Valadas Maira, Grana e Stura s’presenton ensemp per ofrir una idea globala del “paisatge cultural” que caracteriza aquestas valadas occitanas del Piemont sud-occidental.
Lhi musèus, las racòltas e lhi espacis expositius d’la rete Maraman des valadas Maira, Grana e Stura conton una istòria, antica e moderna, d’òmes e tèrras, de trabalh e passions: l’antica vocacion agricol-pastorala, la lenga e la cultura occitana, la genialitat d’esfruchar resorças empensablas e lo coratge de partir enventant de mestiers itinerants.
Pas mec aquò qu'era e lhi a pas pus, mas decò aquò que continua a creisser e viure.
Lhi musèus d'la rete MARAMAN – Païsatge Cultural des Valadas Occitanas
Musèu Sòn de Lenga – Espaci Occitan
Via Val Maira 19 (ex Caserma Beltricco) | Dronero | segreteria@espaci–occitan.org | espaci–occitan.org
Laissa-te transportar dal Sòn de Lenga, lo musèu d’l’Associacion Espaci Occitan. Veirina d’la cultura occitana e centre d’enterpretacion del territòri, pòst da ren perdre per la visita des valadas de lenga d’òc, t’ajuarè, en manièra amusanta e dinamica, a descurbir, escòutar e veire l’extraordinaria tradicion literaria, musicala, folclòrica e istòrica d’l’Occitania.
Musèu Civic Luigi Mallé
Via Valmala 9 | Dronero | museo.malle@comune.dronero.cn.it | museomalle.org
Per lhi apassionats d’art, Draonier, vilatge medieval ai pe d’la Val Maira, a un pichòt tresòr d’òbras que van dal tard ‘500 a la premièra metat del ‘900. Entre las estrechas quintanas del centre istòric, lhi nombrós palais nobiliars e lhi rests des muralhons, es estremaa la maison, encuei musèu, de Luigi Mallé, istòric d’l’art, Director di Musèus Reals d’Turin, mas sobretot facoltós collecionista d’òbras e esculturas artisticas, qu’a sa mòrt a donat a la Municipalitat d’Draonier. Da las ceramicas Meissen ai vas liberty Gallé e Daum, dai quadres flamands a las fotografias istòricas, dai païsagistas de l’Uech Cents ai magistres del Nòu Cents, coma Fontana: lo Musèu garda 400 ans d’istòria d’l’art.
Esposicion permanenta d’Art Sacra
Via XXV Aprile | Dronero
Ental centre istòric d’Draonier, dreire la jòlia Plaça Manuel di San Giovanni, estremaa entre lhi palais residencials, se tròba la pichòta Glèisa del Gonfalon. Reconstruïa al principi del ‘700 en estil baròc, abo sias formas verticalas e l’estil bigalhat esmaravilha lo visitator.
Totun lo ver tresòr es gardat enti locals dapè a la navada principala, ente l’exposicion d’art sacra documenta la vita e l’òbra di membres d’la Confraternita di Disciplinats, puei dicha del Gonfalon, fondaa ental secol XII e enca’ activa.
Collecion instruments musicals “G. Goletti”
Via XXV Aprile 21 | Dronero | segreteria@istitutomusicaledronero.it
Denant a la Glèisa del Gonfalon, en cò de Palais Savio d’la fin del ‘700, es ospitaa una collecion de 150 instruments musicals provenients dal mond entier. Donats da la Senhora Goletti – Wahn, son estats culhits da son òme Giovanni Battista Goletti, d’origina droneresa, ental cors di siei nombrós viatges coma aut foncionari d’la Cort di Conts e fruchs d’sa granda passion per la musica.
La visita al musèu permettarè d’escotar lhi sòns da l’Australia a la Califòrnia, dal Centrafrica a la Mongòlia, ent’una armoniosa melodia globala.
Centre Europèu Giovanni Giolitti
Via XXV Aprile 25 | Dronero | giolitti@giovannigiolitti.it | giovannigiolitti.it
Estachat a Palais Savio e dapè a la Glèisa del Gonfalon, lo Centre Europèu Giovanni Giolitti crea un triangle d’cultura. Lo centre, naissut ental 1998 gracias a una donacion d’la comuna d’Draonier, conta e guida a la descubèrta d’una figura icònica del principi del Nòu Cents, originari d’la Val Maira: Giovanni Giolitti. D’enlora lo Centre a esvilupat la sia acion ent’un context nacional, organizant convenhs, cors, conferenças, mòstras, publicacions.
Centre Visitas Rocceré
Frazione Sant’Anna 135 | Roccabruna | associazione@roccere.it | roccere.it
A l’emboch d’la Val Maira, s’l’aigavers d’manchina, la pichòta comuna d’la Ròcha garda un di pus importants sites d’art d’l’etat del Bronç en Europa. S’la poncha del Mont Roccerè son visiblas pus de 35.000 copèlas, de pertuis emisferics artificials fongats en la ròcha, testimoniança di premiers insediaments en valada. Drant d’l’exploracion d’la montanha, s’conselha una visita al centre visitas Rocceré, plaçat ent’un ex-refutge en lo bòsc de pins d’Sant’Ana d’la Ròcha ent’una atmosfera encharmanta, ente son descrichs l’istòria e tuchi lhi estudis sus l’Area Arqueològica.
Ponch visita “Lhi Cibriers”
Borgata Serremorello, Frazione Albaretto | Macra
L’istòric palais comunal d’l’Albarèt, un bòt centre d’l’activitat politica e sociala del pòst, entre sias muralhas conta e garda l’istòria d’un antic mestier encuei despareissut. Lo “Punto Visita I Bottai” es uno espaci expositiu de documentacion sal trabalh itinerant di cibriers, originat a l’Albarèt. Ambulants que partion l’automn, quora se polia pas far la campanha, vers las caissinas des Langas, del Montferrat e del Montregalés, ental bas Piemont, per realizar o arranjar botals d’bòsc ente fementavon de vins famós coma Barbera, Barbaresc, Dolcèt.
Seles – Musèu di Mestiers Itinerants
Borgata Chiesa | Celle di Macra | comune.celledimacra.cn.it
L’uvern en montanha era ben dur: la nèu cuerbia champs e bòscs e per sobreviure chalia engenhar-se. Parelh, per necessitat, son naissuts nombrós mestiers, encuei pas pus praticats, coma aquel de lhi anchoiers, qu’es possible descurbir ental musèu Seles di mestiers itinerants. Lo Musèu, plaçat en l’antica Chapèla d’Sant Ròc, conta las peripecias e las tribolacions del merchant d’anchoas, un trabalh fòravia mas ben praticat, l’uvern, ent’un territòri talament descòst da la mar.
Lo musèu percor las peaas d’aquesti merchants a travers informacions istòricas e antropològicas e las caracteristicas d’identitat sòcio-cultural d’la comunitat d’la media Val Maira.
Aqueste centre sierv da referiment e racòlta des testimonianças e d’la documentacion sus tuchi lhi anchoiers d’la Val Maira, originaris des comunas de Draonier, Celas, Palhieres e L’Arma.
Exposicion Spazio Pinse
Borgata Chiesa | Celle di Macra
“Pinse” era lo sobriquet de lhi artistas itinerants que viravon per las valadas, e “Pinse” es lo nòm del centre expositiu que testimònia lor passatge. Realizat sobre la canònica d’la Parroquiala d’Sant Joan lo Baptista, presenta una panoramica si pintres actius dal Quatre al Nòu Cents sus las Alps de Coni.
Un percors que descriu lo fervor artistic d’una valada dinamica. culturale.
Cantunal - Laboratòri d’la construcion alpina
Castellaro | Celle di Macra
Naissut per aprofondir la cultura materiala del pòst, lo Cantunal es un centre de descubèrta: ren un musèu, ma un ambient liat a son territòri. A travers lhi percors marcats partent dal laboratòri d’la construcion alpina, de viòls pòrton ai pòsts adobrats un bòt per se refornir del material per bastir las maisons d’aquì (cava d’lausas, forns da chaucina, ecc).
Musèu di Pels
Borgata Serre | Elva | comunelva.it
Elva, entre las pus pichòtas comunas d’Italia, garda un musèu dediat a la memòria d’un mestier unic, naissut s’las montanhas d’l’auta Val Maira: aquel di pelassiers. Lhi pels trabalhats refornion lhi mai importants merchants de perrucas d’l’Europa entiera.
Musèu etnografic dubèrt d’la vito d’en bot
Borgata Vernetti | Marmora | ceaglio–vallemaira.it
Racòlta d’aisinas, instruments adobrats tuchi lhi jorns e fotografias di secols XIX e XX, culhits e butats en exposicion da la familha Ceaglio a contar la vita d’un bòt sus las muralhas des maisons ental còr d’la Ruaa.
Triassic Park – Gardetta
Bivio Marmora–Canosio | Marmora
Exposicion didactica d’una racòlta de rests geològics del triassic provenients da la Gardèta, intraa ental 2001 entre lhi Patrimònis Geològics Italians e ente ental 2008 son estaas retrobaas las peaas de Ticinosuchus ferox, reptil progenitor di dinosaurs. Per visite contattare il Campeggio Lou Dahu Tel. +39 349-7105244.
Musèu Casa Mosè
Borgata Reinero 16 | Marmora
L’estructura es estaa creaa restructurant l’antica maison dicha Casa d’Mosè, que remontava al XV secol e comprenia espacis per viure, parts publicas e colectivas. La lònja eschala en peira pòrta al plan sotterat, ente se tròba l’antic potz.
Musèu del charbo e del trabalh femenil
Prazzo Inferiore | Prazzo | comune.prazzo.cn.it
Lo charbo, resorça fondamentala d’la montanha, es lo simbol d’la presença femenila en Val Maira. Lo musèu, a travers la descripcion del trabalh e la rapresentacion di diferents emplegs del charbo, vòl far conoisser e donar importança a la figura d’la frema en las valadas e en la familha, mondes que reservavon sovent de gròssas dificultats.
Musèu d’Art Sacra
Borgo Villa c/o Confraternita dell’Annunziata | Acceglio | comune.acceglio.cn.it
Realizat ental 1998 abo la Sobrentendença per lhi Bens Artistics e Istòrics del Piemont, lo musèu se tròba en l’oratòri d’la Confraternita d’l’Anonciaa: garda ex voto, pinturas, esculturas, òrs e paraments en antics tissuts, miniaturas e reproducions d’antics projècts. Despuei lo 2012 son en exposicion decò d’òbras del pintre Matteo Olivero.
Lo Filatoio – Musèu del Setifici Piemontés
Via Matteotti 40 | Caraglio | filatoiocaraglio.it
Justa fòra dal centre di Caralh, s’la via per Draonier, se tròba la filanda d’Caralh, testimoniança d’l’arqueologia industriala del Sèt Cents, encuei la pus antica manifactura d’la seda en Europa a acorpar las operacions d’tractura e d’torsua.
Dedins es estaa realizaa una curaa reconstrucion di principals instruments emplegats enlora per producher lo fil d’seda, que dal fornelet per la tractura di coquet (per desbanar la bava), passant per incannatoio e binatoia, aisinas adobraas per embobinar lo fil sus roas o bombinas, pòrta a la part pus enteressanta del percors: las imponentas tortisas idraulicas da seda sus modèl bolonhés. Tuchi lhi maquinaris son d’reproducions d’aquelhi adobrats a metat del ‘600 e ‘700, en lor sistemacion originala e abo lhi mesmes materials.
Exposicion de fòssils
Frazione San Rocco, Via Divisione Cuneense 65 | Bernezzo | passionefossili.it
Ent’una maison a Bernés son culhits e exponguts lhi 50 ans d’passion d’Attilio Dalmasso per lhi fòssils. La collecion, abo un espaci expositiu d’9 veirinas e 5 pendaors, es ordinaa cronològicament e garda esquasi 600 exemplars dal Precambrian fins a l’Antropocen, que fan descurbir lhi premiers èssers vivents.
Kinomuseo
Via Roma 17 | Valgrana | kinokinino@fastwebnet.it | kinokinino.com | comune.valgrana.cn.it
En Val Grana, en la comuna d’Valgrana, es present un pichòt musèu del cine, fruch d’una racòlta duraa mai de 40 ans e que garda encuei 10.000 tòcs. Ental KinoMuseo son presents manifests, revistas, fotografias mas decò lanternas magicas, polyorama, ombras cinesas, zootròpis, praxinoscòpis, projectors, maquinas fotograficas, juecs òptics.
L’emeroteca garda mai de 3000 revistas italianas e forestieras e la biblioteca mai de 600 volums sal cine.
Exposicion d’òbras artisticas en miniatura
Via Galimberti 46 | Valgrana
Apassionat d’modelisme, Ezio Molinengo a recreat de cantons de son paìs e lhi principals monuments sacres e civils d’la Val Grana (e pas mec): còpias en miniatura en polistiròl del Sanctuari d’Sant Manh, d’l’antic pont d’Valgrana, de glèisas e chapelas del territòri alpin fins al Sanctuari d’Sant’Ana d’Vinai.
Ecomusèu Terra del Castelmagno – Lhi Babaciu
Frazione San Pietro – Monterosso Grana | ecomuseo@terradelcastelmagno.it | terradelcastelmagno.it
Ental 2013 ven ideat lo percors d’visita “Il Paese Senza Tempo”: uno tòc d’vita blocat ental temp, popolat da “babaciu”: chichos d’ferre e fen que buton ensemp tradicion, memòria e comunitat, passat, present e futur.
Dal junh del 2019 lo percors “Lou Paìs senso Temp” s’es enrichit abo la votz e las istòrias d’vita contaas a travers lhi abitants d’Sen Pie: un baston exprés permet encuei d’escotar dètz diferentas testimonianças istòricas liaas a la montanha, a lhi òmes, a las fremas, a las pèiras, al Chastelmanh.
Dreire totas las istòrias lhi a un nòm, un conhòm, un sobriquet, una memòria, abo un messatge da passar.
Ecomusèu Terra del Castelmagno – lo musèu
Frazione San Pietro, 89 – Monterosso Grana | ecomuseo@terradelcastelmagno.it | terradelcastelmagno.it
Lo Musèu Terra del Castelmagno es un espaci dediat a l’omònim ecomusèu: propon una interpretacion del patrimòni realizaa da la comunitat locala, la mesma comunitat qu’a creat Il Paese senza tempo, per fornir una panoramica complèta s’l’auta val Grana e sias transformacions.
Es un musèu naissut per contar una comunitat e mostrar lo patrimòni istòric-cultural estremat en auta Val Grana. L’objectiu es restituir una clau de lectura per lo territòri entorn a nos a travers tecnologia, gamification e storytelling: installacions, tecnologias imersivas e panèls explicatius vos portarèn a la descubèrta di sabers tramandats de generacion en generacion.
Musèu Casa Narbona
Borgata Campomolino | Castelmagno | terradelcastelmagno.it
Ental musèu d’Casa Narbona es gardaa la sugestiva e misteriosa istòria d’la Ruaa Narbona, pichòta borjaa abandonaa en lhi ans ’60 dai siei abitants, abo tuchi lhi objècts d’la vita de tuchi lhi jorns. Ental musèu son en exposicion materials e objècts originals recuperats da las maisons encuei roinaas.
Pichòt musèu d’la vita d’icì
Frazione Colletto | Castelmagno | museocollettocastelmagno.it
Al Colèt d’Chastelmanh lo Pichòt musèu d’la vita d’icì garda objècts e aisinas d’la vita de tuchi lhi jorns e del trabalh d’un bòt. Totas las tribolacions, lhi juecs, lhi instruments per la taula tornon a viure en las chambras d’aquesta ruaa.
Musèu d'l’Abaia d'Sant Dalmàs d'Pedona
Via dell’Ospedale, 2 | Borgo San Dalmazzo | www.museoabbazia.it/museo | iatborgo@visitcuneese.it
Ospitat en l’antic palais d'l'abaia, dapè a la Parròquia, lo Musèu d'l’Abaia d'Sant Dalmàs d'Pedona presenta l’evolucion istòrica del pòst e compren lo percors arqueològic sosterranh. La visita comença da l’antica citat romana d'Pedona e da la sia necròpoli, ente en etat paleocristiana era principiat lo cult del jove martir Dalmàs, e a travers la fondacion d'la prima abaia longobarda arriba al temp d'òr del romanic, quora l’abaia d'Pedona aurè una importança estrategica per tot lo territòri. Centre e tresòr del percors es l’antica cripta romanica, unica per l'encharm e l'enterés arquitectònic.
Musèu d’la guerra e resistença en Val d’Estura
Piazza Michelangelo Berardengo 1 | Valloriate
Un percors d’conoissença istòrica a travers fòtos, documents e escartaris, per aprofondir las consequenças d’la guerra sal territòri e lhi abitants d’la Val d’Estura enti ans 1940-1945. Gamelas e asinas militaras, arcòrds d’guerra di soldats al front, mas decò restas d’bombas e d’paquets aleats paracadutats a Valauria, fins a una mitralhatritz estremaa dai partisans al temp del grand rastrelament d’l’avril del 1944, donon una idea des condicions materialas a l’entorn de soldats e partisans. Per visite: 0171 72977, valloriate@vallestura.cn.it.
Musèu d’la Peira
Via Don Cristini 1 | Moiola
Lo Musèu d’la Peira es ospitat en cò del Centre Saben e presenta una richa racòlta d’modelins realizats en peira da Angelo Farchetti e que rapresenton lhi principals edificis e quartiers d’Moiòla, maisons tradicionalas, presepis e antics mestiers.
Fòrt Albertin d’Vinai
Piazza Vittorio | Vinadio | www.fortedivinadio.com
Lo Fòrt d’Vinai es un de lhi exemples d’arquitectura militara pus importants de tot l’arc alpin, un ver tresòr d’l’ingenheria e d’la tecnica militara, vorgut dal Rei Carl Albert ental Uèch Cents.
Da centre militar a centre cultural, encuei ental Fòrt es alestit “Montagna in Movimento”; un percors museal qu’a travers sòns, votz, fotografias e installacions multimedialas presenta lo monde des Alps Meridionalas, caracterizaas per tota l’istòria da un vai e ven continuat, ponch d’partença e arriu d’pòpols, ideas, arts, mestiers, merchandisas, inovacions.
Centre de Documentacion Val d’Estura
Via Umberto I, 50/a | Sambuco
Ospitat en las ex escòlas elementaras del Sambuc, dal 1988 lo Centre es estat fondat per culhir la documentacion, esvilupar la recercha, collaborar a la tutela e organizar iniciativas de valorizacion del patrimòni istòric e cultural d’la valada.
Ecomusèu di pastres, percors museal Na Draio per Vioure a Pont Bernard
Frazione Pontebernardo | Pietraporzio | www.ecomuseopastorizia.it
L’ecomusèu es naissut per contar e gardar la lònja tradicion d’la fea sambucana, originaria d’la valada, qu’en lhi ans ’80 era esquasi despareissua. En pus, promòu la descubèrta del patrimòni cultural del monde pastoral d’la valada e di siei contacts abo la Crau francesa.
Maison dal contrabandier
Ferriere | Argentera
Lo percors museal creat en la ruaa Ferièras d’l’Argentièra conta, en la “Mizoun dal Countrabandìer”, l’antica e veb praticaa actvitat de la contrabanda. En la vielha maison d’l’auta valada, restructuraa coma se presentava tuchi lhi jorns, passa quarque an, presenta una cusina, una pichòta chambra e lo “solìer”, un grand local emè la lòbia en bòsc. La contrabanda era una activitat d’esfrós praticaa da lhi abitants d’l’auta valada per integrar lor paura economia en uvèrn; l’exposicion d’instruments e aisinas companha lo visitaire a descurbir anticas costumas e tradicions. Per visite: solo durante il periodo estivo, chiedendo le chiavi al Rifugio Becchi Rossi di Ferrere 0171.96715.
Per info: Espaci Occitan | segreteria@espaci-occitan.org
